Hi havia una vegada un país…

Aquesta és la història d’un país tan petit que amb prou feines surt als mapes. No hi poden tenir camps de futbol, perquè no hi caben, ni tan sols pistes de tennis; no hi ha persones grasses i, perquè neixi un infant, han d’esperar que emigri algú. El rei, menut com el país i cansat de tantes estretors, barrina una manera de fer-lo créixer.
És bàsic tenir entre mans una bona història per assegurar l’èxit del llibre o, com a mínim, tenir possibilitat d’aconseguir-lo; aquest és el cas de Hi havia una vegada un país… Un relat escrit amb enginy que captivarà el lector: no avorreix i no té final previsible, dos elements necessaris perquè funcioni un conte. Però la imatge, sobretot en el llibre infantil, també té un pes important; per tant, s’agraeix que es proposi un llenguatge nou. He de dir que aquest no és el cas del conte que ens ocupa, de pàgines a tot color plenes de personatges de caps grossos i ulls rodons, camacurts i camaprims. No qüestiono l’esforç i la dedicació de la il·lustradora, però de vegades també ens agrada que ens sorprenguin, si no, tot sembla fet segons el mateix patró.