Història d’amor a Sarajevo

La jove Selma esdevé un testimoni directe del setge de Sarajevo, cosa que permet conèixer des de dins uns fets encara propers. A diferència d’altres testimonis literaris, Benavente —que amb aquesta segona obra juvenil aconseguí el Premi Ramon Muntaner— no narra en primera persona, sinó que usa un narrador omniscient que transparenta els pensaments i sensacions de la protagonista. Amb la Selma, el seu amic, la família i algun personatge més, que representen casos simbòlics del tipus de persones afectades per la guerra, l’autor ofereix una visió clara, diversa i precisa dels fets que van fer esclatar una de les societats on convivien gent d’ètnies i religions diferents. A través de la seva mirada, assistim a fets com el de persones que havien estat amics i esdevenen estranys; o bé, a com afecta la guerra cada membre de la família —molt ben definits— de la Selma…
És una història d’amor, però també és la història de la Selma, de la guerra, de la seva família… Una novel·la que flueix amb agilitat i que ajuda a entendre els conflictes dels Balcans.