Història de Sam. Deus ex machina

L’esperit d’Asimov i les tres lleis de la robòtica plana sobre aquesta novel·la de ciència-ficció del valencià Vicent Enric Belda. Ambientada en un futur postapocalíptic, la protagonitza un androide adolescent un pèl antiquat que han tornat a posar en circulació en un món totalment dominat per robots d’última generació, on els pocs humans que van sobreviure al virus Krieg95 s’amaguen a les muntanyes, a punt d’extingir-se per manca de femelles en edat de reproduir-se. Al llarg de la novel·la, Sam, el protagonista, anirà recobrant part de la informació perduda al seu cervell cibernètic, i així descobrirà que té un objectiu que haurà d’acomplir superant adversaris tant humans com robòtics.

Cal reconèixer l’habilitat de l’autor per imaginar, sistematitzar i posar sobre el paper una possible història futura de la humanitat i parlar dels perills de la tecnologia, però això només és el rerefons en el qual cal bastir la novel·la, que al meu parer pateix greus mancances. Anomenar els colors pels seus codis hexadecimals o fer referències a les coordenades geogràfiques d’alguns llocs ajuda a crear un univers coherent, i aquest és el punt fort del llibre. Però si es posa al servei d’una història que passat el primer terç de lectura es fa tremendament monòtona, o d’uns personatges que no acabem de creure’ns, llavors tot l’univers tan curosament bastit es converteix en un element decoratiu que fa d’una lectura que hauria de ser plaent quelcom més aviat tediós.