Història d’una bala

Reedició d’una història editada el 1981 a l’editorial Hymsa, amb il·lustracions de Carme Peris. La història s’ha usadat sovint en entorns escolars per tractar el tema de la pau, per la claredat i senzillesa expositiva. Ara, Cruïlla l’edita en un format més modest i amb noves il·lustracions, de tons suaus i formes arrodonides, de les quals crida l’atenció la manca de concordança entre el vestuari –actual– dels personatges i l’aparició i ús d’un canó més propi del segle xviii o xix. Potser ho podem interpretar com una picada d’ullet al lector? El conte explica com una vella arada és convertida en bala de canó pels soldats d’un exèrcit. En ser disparada, però, la bala no cau sobre la població, sinó que va a buscar el lloc d’on va ser recollida i un cop allà retorna a la forma inicial. Davant aquest prodigi, la gent decideix signar la pau.
No és fàcil escriure un conte en el qual el protagonista és un ésser inanimat, i aquest relat –malgrat la professionalitat de l’autor– se’n ressent força. La història resulta mancada de nervi, poc convincent, llunyana al lector i fada. Des de l’inici, ja s’intueix el «missatge pacifista», i no hi ha lloc per a la sorpresa ni per a algun toc de comicitat que l’alleugereixi. Un relat correcte, útil per tractar el tema de les bondats de la pau, però un pèl insípid.