Història d’uns ulls

Si els titelles i objectes amb vida ja no ens sorprenen, tampoc no ens hauria de sobtar trobar-nos parts del cos dotades de cames i braços, parla i enteniment. Des d’aquell nas gogolià que s’escapava de la cara del seu amo, la literatura moderna ens té acostumats al fet que prengui la iniciativa qualsevol òrgan o element del cos humà i visqui una història apassionant. En la literatura infantil trobem culets independents, bigotis que parlen i, fins i tot, cagarros amb problemes psicològics, i en aquest relat tenim com a protagonistes una colla d’ulls.
L’autor crea uns personatges amb característiques basades en el significat del seu nom, que és sempre una expressió a partir del mot «ull». Així, l’ull mandrós és un manta que s’aprofita del pobre ull cluc que no s’hi veu gaire. Sort que l’ull de poll intervé a temps perquè tot acabi bé. L’argument, senzill i seguint pautes convencionals, està molt ben travat i la lectura en resulta agradable i divertida.
Els dibuixos emfatitzen la caricatura i amplien aquest univers d’ulls vivents amb detalls ambientals divertits.