Històries del nan Borumballa

Realitat i ficció es donen perfectament la mà en aquesta obra de teatre del prolífic autor valencià Pasqual Alapont, que ha merescut el Premi de Teatre Infantil Escalante 2022.

L’acció dramàtica s’ubica inicialment en un lloc real: un hospital en què el jove Víctor està ingressat tot esperant una intervenció quirúrgica. Li han d’extreure del cap una cosa de la mida d’un ou. Mentre espera l’operació, apareix Llum, un personatge fantàstic, lligat sobre una estaca, que inicia un diàleg amb Víctor. El noi no sap si es tracta d’un somni o d’una imaginació que té. Llum sembla un personatge feble, però molt espavilat, com ràpidament intueix el lector. Només li demana una cosa a Víctor: que l’ajudi a deslligar-se. Per aconseguir-ho, Víctor necessitarà fer front a Fosc, l’antagonista, i al seu esbirro. És llavors quan apareixen el nan Borumballa i el cavaller Rocablanca i comença un viatge fantàstic pel Pou de l’Oblit que acabarà bé: amb Llum lliure i Víctor intervingut amb èxit.

Enmig d’aquests personatges, se n’insereix un de real que no té la visió fantàstica dels fets de Víctor: una infermera que té cura d’ell i que li conta alguna història perquè pugui dormir. Sens dubte, un gran encert d’Alapont, ja que és d’aquesta manera com el lector sap transitar entre la realitat i la fantasia d’unes accions realment insòlites.

Cal que destaquem dos aspectes més d’aquesta publicació: les il·lustracions en blanc i negre de Montse Español –fixem-nos en la de la pàgina 73, que té la funció de situar el personatge d’en Víctor a mig camí entre la vida real i la fantasia– i les propostes escèniques, concretes i rigoroses, a càrrec de Vicent Alexandre, per passar de la lectura del text a la seva representació dramàtica.