Històries secretes, reals i inventades de la Mina HB

Mina HB és el pseudònim que utilitza la nena autora del diari «quasi secret» que tenim entre les mans. En aquest quadern, la Mina hi escriu des dels seus anhels i estats d’ànim fins a petites anècdotes del seu dia a dia.

La Mina admira l’autora del còmic protagonitzat per la Powercat, una heroïna mig dona, mig gata, i alhora s’imagina a si mateixa com a escriptora –guanyadora d’un futur premi Nobel! Mentre això no arriba, va recollint en el seu diari unes estrafolàries històries inventades i també la seva quotidianitat; això sí, ho fa amb una miscel·lània de formes narratives. La imaginació de la Mina sembla no tenir límits i la fantasia acaba filtrant-se en la realitat a través de contes, textos teatrals, poesies, notes o còmics. Aquesta realitat, doncs, queda alterada, ja que la Mina la reinventa i sublima fins al punt de convertir una classe de matemàtiques o de llengua en un matx de futbol o una aventura delirant.

Un dels forts d’aquest conjunt heterogeni són les ingènues cartes que la Mina de nou anys adreça a la Mina de vint-i-quatre: aquí la fantasia es modera, l’autora de la carta parla de qüestions que la neguitegen o d’altres aparentment intranscendents que desitjaria que no caiguessin en l’oblit… Tot comptat, descobrim una protagonista entremaliada, múrria i alhora tendra, una nena que no és la millor de la classe, ni destaca en esports… és, senzillament i sortosament, una nena com moltes altres.

L’obra va rebre el Premi Andersen 2018 a la Millor Escriptora de l’Any, i és cert que Mattiangeli és hàbil narrant, amb capacitat per transmetre emocions amb senzillesa i per arrencar el somriure del lector. Malgrat que no tots els capítols atrapen d’igual manera i que la lectura pot resultar sincopada, l’autenticitat del text i la vivesa del format fan prou atractiva l’obra. Precisament, el format i les il·lustracions aproximen l’obra a la novel·la gràfica: onomatopeies, fotogrames, segells i grafisme sintètic de dibuixos expressius, de línia depurada en blanc i negre, molt en sintonia amb la producció d’Éric Veillé.