Homo: Quan el foc ho va canviar tot

Homo és un còmic sense paraules, editat en un atractiu format quadrat de 24,5 cm de costat, en què Daniel Piqueras Fisk demostra ser un narrador visual àgil, capaç d’explicar una història amb precisió i matisos.
El relat transita pel canvi que suposa la descoberta del foc i de l’art:
Una tribu primitiva viu indefensa en la foscor d’una cova. Un noi segueix els caçadors que encalcen un tigre de dents de sabre com aquell que li va arrabassar un braç. Arriba una tempesta i un llamp cala foc a l’arbre del costat de la cova. El noi es convertirà en el guardià del poderós foc i en l’artista màgic de la tribu. La caverna s’omple de llum i escalfor, de mans esgrafiades; els cossos es pinten amb el sutge del carbó. Els seus habitants passen de ser animals en un forat de la muntanya a humans amb una llar.
El bon ritme de les seqüències i la tendresa de les escenes fan d’aquest llibre una peça recomanable, tot i que Daniel Piqueras Fisk potser va massa per feina: dibuixa amb força i capacitat de descripció des del llenguatge del ninot espontani, però la inestabilitat del traç sovint no sembla controlada i les seves solucions de síntesi figurativa són desiguals: unes més naturalistes, d’altres més desmanegades, sense que hi hagi un llenguatge gràfic que lligui aquestes diferències. Una elaboració de la representació i de l’estil que agraïm a tants mestres del garbuix, com Cesc o Quentin Blake.
Homo: Quan el foc ho va canviar tot recorda La Guerre du feu (aquí, La recerca del foc), aquella pel·lícula de 1981 de Jean-Jacques Annaud inspirada en la novel·la homònima de 1909 de J.-H. Rosny Aîné, un dels pares de la ciència-ficció; sobretot per la tendresa.