I a tu, què et sembla?

Què és bonic? Què és un bon dia? Què és tenir sort? Què és estrany? Potser cadascú de nosaltres respondria aquestes preguntes des de perspectives ben diferents… I això és el que justament planteja I a tu, què et sembla?

A Marta Comín li agrada imaginar llibres per a la petita infància que proposen mirades subtils a la realitat. Ja ho va fer a Pèls i també al seu meravellós Suben y bajan, un àlbum rodó editat també per A Buen Paso.

A I a tu, què et sembla? l’autora es manté fidel al seu estil gràfic, basat en la síntesi i en la capacitat d’evocació de la senzillesa. Com a la resta les seves propostes, els jocs visuals esdevenen el punt de partida per reflexionar sobre situacions quotidianes. I si anteriorment havia treballat sobre les possibilitats de la simetria al sinus de la doble pàgina, aquí l’autora experimenta de forma hàbil amb els encunys i amb la seva capacitat per treballar la sorpresa i el canvi de perspectiva. I és que més que una història, la veu narrativa –construïda a través de frases amesurades i contraposades per parelles– ens acompanya per una sèrie de situacions viscudes pels diferents membres d’una família, incitant-nos a veure com a la vida tot és relatiu, en funció del punt de vista. Un concepte que l’autora treballa també des de les il·lustracions, on rostres quasi cubistes ens inciten a observar-los des de diverses perspectives.

L’estètica, els colors, el format i el paper triat treballen el llibre des de la seva materialitat, construint un petit objecte d’aspecte vintage, que ret homenatge a grans il·lustradors de la literatura infantil (com Paul Rand, Fredun Shapur o Bruno Munari) i a la seva juganera mirada sobre la infància. Potser l’únic però és que no tots els encunys funcionen en les dues direccions.