I la mort em parlava

Novel·la negra, psicològica, d’aventures… Aquesta obra no és una barreja inconnexa i caòtica de gèneres, sinó una història molt excitant que combina hàbilment aquests gèneres. De la boca d’un narrador, que interromp la nostra expectació en el punt culminant i que la reprèn en el moment adequat, assistim a la descoberta de la història que envoltà la mort del pare de la Txell, protagonista inicial de la novel·la que més tard passarà el relleu a la seva mare, l’Olga, amb qui manté una relació complicada. Els fets del relat es desglossen en diferents plans temporals no cronològics; es comença pel principi del final de la història i aquest desenllaç dura tota la novel·la. I mentrestant es van fent salts enrere que teixeixen el relat des de l’origen, nou anys enrere. I a la vegada, també de manera molt aconseguida, es van definint els personatges i els sentiments que relacionen aquestes vides humanes, unides per una mort viva que les maneja.