I tiro perquè em toca

El títol d’aquest llibre singular ja hauria de remetre, a qualsevol que el veiés en un aparador, a un dels jocs més populars i universals: el joc de l’oca, que s’adjunta al llibre des de la sobrecoberta. I es podria pensar que l’autor l’ha redactat també des d’una actitud tan lúdica com rigorosa, exactament com ho ha fet la il·lustradora. Pel que fa al text, a aquestes altures ningú pot posar en dubte la qualitat de la prosa de Vallverdú. Tanmateix, aquest llibre resulta singular i atractiu per molts altres aspectes: és tot un repte aventurar-s’hi, perquè les peripècies nar-rades són moltes, variades, i protagonitzades per personatges de tota mena, començant per un autèntic cavaller medieval emparellat amb un soldat modern. Però aquesta barreja de passat i present no és res comparat amb el que els espera –i espera al lector–, ja que tant animals, com nines, com llengües forasteres, com escenaris es barregen i entrecreuen fins arribar a la fi de la partida, exhausts però victoriosos. En resum: un text insòlit, que reclama un lector agosarat.