Ibrahim.

Un jove musulmà de Salt s’enamora d’una xica del poble, de la mà de la qual s’integra en la colla castellera i abandona la incipient delinqüència que practicava. L’obra combina ingredients típics de les «novel·les juvenils»: personatges adolescents, la importància de l’amor i l’amistat, i una trama de suspens amb intervenció policial inclosa. A pesar de la bona intenció del llibre que tracta de la integració dels immigrants, la ficció fluixeja perquè se sustenta en recursos poc consistents, com la irreconciliable divisió entre bons —la Gemma i els castellers— i dolents —els «amics» de l’Ibrahim—, i previsibles: l’atracament s’endevina de seguida que és un malson. L’evolució del protagonista se sent un poc forçada i, tot i l’esforç potser massa evident per trencar els tòpics de gènere, el llibre transmet la idea (si més no, discutible) que l’amor d’una dona té la capacitat de canviar completament l’home estimat, de redimir-lo. L’acostament al consum de drogues entre els estudiants en algun moment resulta superficial, perquè s’hi estableix una relació excessivament directa entre fumar haixix i convertir-se en un traficant.