Índex tipològic de la rondalla catalana.

Aquest és un volum clarament adreçat als investigadors del folklore literari català. I constitueix tot un esdeveniment nacional, tant per la seva utilitat com pel seu rigor. Amb aquesta obra, els Països Catalans es doten d’una eina imprescindible dins qualsevol cultura.
Per als que desconeguin què vol dir un índex tipològic de la rondallística aclarirem que, des de principi del segle XX, els estudiosos i recopiladors del patrimoni rondallístic van recercar la unificació universal dels motius recurrents de les rondalles d’arreu del món. El primer índex comunament acceptat fou el del finlandès Antti Aarne (1910), que després fou revisat pel nord-americà Stith Thomson (1928). Per això aquell catàleg s’anomena Aarne-Thompson, i des dels seus orígens fins a la darrera revisió del 2003 (que han seguit els autors del llibre que ens ocupa) és l’instrument de referència per a qualsevol recerca o investigació en l’àmbit de la literatura popular.
Representa una tasca ingent aplicar els ítems d’aquest índex general a una rondallística particular, sobretot quan la rondallística catalana apareix dispersa en recopilacions allunyades en el temps i l’espai. Per tant el treball publicat és important perquè s’han tingut en compte no pas menys de cent quaranta dos reculls de rondalles d’arreu de les terres catalanes, des de 1885 fins a 1998, d’Alcover (Mallorca) a Quintana (Matarranya). El reconegut prestigi dels dos autors de l’obra és tot un aval de garantia del treball, i converteix la Universitat Rovira i Virgili en la capdavantera en aquest àmbit d’estudis.
Tant de bo que el tiratge de mil exemplars d’aquest títol quedés curt, perquè això seria indicatiu de l’interès que aquesta obra ha desvetllat entre els nostres intel·lectuals (i potser fins i tot significaria una exigència de rigor en la recerca dels qui es dediquen a contar o editar rondalles).