Íngrid.

Núria Albó retrata el dia a dia d’una nena de vuit anys, tot reflectint les seves pors i alegries, els seus sentiments, i la manera com in-tenta adaptar-se a alguns canvis que es produeixen en el seu entorn. És un relat sòlidament escrit en un estil descriptiu i realista, on predomina l’ús d’un llenguatge planer i la construcció d’uns diàlegs senzills però plens de significat. Hi ha una repre-sentació aconseguida dels per-sonatges, en especial de la protagonista, que se’ns mostra propera, permetent-nos reconèixer la idiosincràsia pròpia d’un infant de la seva edat. La forma en què l’autora tracta alguns temes, com la separació dels pares de l’Íngrid o la mort de l’avi, evitant-ne el dramatisme i sense negar els sentiments que poden generar, resulta interessant. L’actitud de la protagonista pot permetre als lectors enfrontar-se a experiències similars d’una forma natural i extreure’n un missatge positiu.
Cal lloar també les il·lustracions d’Anna Clariana, adequades a l’estil del relat. Íngrid és un entranyable relat costumista. Sens dubte, constitueix una lectura fresca i agradable, en l’estil habitual de l’autora.