Inseparables

El gat Homer marxa de casa perquè amb l’arribada d’uns nous gatets se sent desplaçat, i comença un viatge per buscar un amic que tingui cura d’ell, com ha fet fins ara el noi de la casa. Pel camí descobreix diversos tipus de relació entre animals, com ara el parasitisme, la simbiosi, l’epifitisme, el comensalisme o el mutualisme. Així, troba animals que pol·linitzen plantes mentre s’alimenten, animals que alerten altres animals dels perills, animals que enganyen per obtenir preses, animals que mengen tot netejant la pell o les dents d’altres o animals que, simplement, comparteixen habitacle. Però cap d’aquestes relacions l’acaba de convèncer i decideix tornar a casa, on es troba que la situació ha canviat, que tot ha tornat a lloc i que pot recuperar el seu millor amic, el nen de la casa.

Els dos nivells del llibre, la ficció i el coneixement, transcorren en dos espais diferenciats de la pàgina: la narració protagonitzada pel gat se situa a l’inici de cada capítol; ell mateix hi descriu, molt succintament, com es relacionen els animals, i es fa tot de preguntes, totes molt humanes, val a dir. La resta de la pàgina està ocupada per les il·lustracions, que incorporen diversos exemples d’allò que el text explica, cadascun situat en una mena de vinyeta amb un número que remet a una breu explicació de cada cas. Aquesta compartimentació, creada amb motius vegetals, permet un tractament diferent per a cada escena i elimina el problema que es podria generar pel fet que la proporcionalitat en les dimensions dels animals no es respecta, però acaba configurant una pàgina excessivament enfarfegada.

Una obra de plantejament original, que agrupa les relacions interespecífiques del món animal i que, alhora, estableix un paral·lelisme amb les possibles relacions d’amistat humanes. I és per això que, al final de tot, hi trobem una mena de test per tal que el lector pugui autoavaluar quina mena de relacions crea ell mateix amb els seus amics.

Tot plegat en una edició acurada, especialment pel que fa a la traducció: només cal llegir els títols dels capítols, que, amb un to humorístic, incorporen expressions ben genuïnes, com ara «Un amic a la lluna de València» o «Un amic a les dures i a les madures».