Io. Hi ha molta vida allà fora

Io? Mercedes Bouzo, editora de Narval, comenta que «el títol fa referència al satèl·lit galileà més proper a Júpiter, descobert el 1610».

Una nena troba a les golfes una ampolla amb missatge i el diari d’un nàufrag, amb el qual el lector emprendrà un viatge sobre la soledat i la recerca de l’altre a través dels planetes del nostre sistema solar.

Aquest cop, Daniel Piqueras Fisk ens munta en un globus per portar-nos a l’espai, i, si bé és cert que aconsegueix que l’acompanyem gràcies al seu talent com a story boarder, les seves limitacions qualitatives com a ninotaire ens impedeixen gaudir d’un viatge tan ambiciós. És la mateixa falta de destresa formal en l’execució del dibuix que apuntàvem en comentar el seu anterior treball, Homo. L’art del ninotaire es nodreix tant de l’espontaneïtat com de la cura.

Malgrat l’ajut de les imatges naturalistes dels planetes dibuixats en pastel per Pedro López i tot i la innegable capacitat de Piqueras per transmetre emocions, el més destacable d’aquesta nova epopeia iniciàtica sense paraules (i en van tres) és potser l’esforç editorial. Les bromes del tipus «Rocket entertainment», «in association with interestellar [sic] Orbit LTD.», «presents», «Io», «a Daniel Piqueras Fisk production» que s’hi intercalen fins a la pàgina 34 no ajuden a compensar-lo.