Ioli Complements

Llàstima que les bones intencions no facen bons llibres, si no Ioli Comple-ments seria una obra mestra: la voluntat d’educar en la defensa del medi ambient i l’afany d’allò políticament correcte hi són tan acla-paradors que han devorat qualsevol rastre de creació artística. La literatura té a veure amb elements com la versemblança, el suggeriment i les el·lipsis, totalment absents del conte. Com a mostra, aquest «M’agradaria posar fi a la ignorància de la gent» que amolla la nena protagonista quan el pare li pregunta què li agrada més. Malgrat la vocació pedagògica, la història transmet la idea que els problemes es resolen màgicament i sense esforç: si desapareix la sorra d’una platja, Ioli escampa el Trenca-Cudols per un pedregar i arena nova; si ha d’aprimar-se, es pren unes píndoles miraculoses que, tot d’una, li tornen l’esveltesa perduda. Potser caldria recordar que només quan acaben les lliçons pot començar la literatura.