Iosa i les grues

Els habitants d’un poblet del Japó es preparen per celebrar l’arribada de les grues: segons les creences locals, aquests grans ocells porten la sort allà on reposen del seu viatge; si a l’hivern trien el bosc proper, les pròximes collites d’arròs seran abundoses. Per aconseguir-ho, els vilatans engalanen les cases amb fanals i porten ofrenes a les aus migratòries. En aquest conte, l’autor deixa entreveure, amb traços prims, la profunditat i complexitat de la natura humana; la història creix al voltant de les relacions contradictòries del petit Iosa amb els seus veïns més pròxims: Matsuó, bondadós però itinerant; i Tojo, malhumorat i esquerp, envejós de l’admiració que el xiquet sent per l’altre, tanmateix gaudeix de la companyonia i les confessions del nen. Un conte de ressonàncies orientals que demostra que no calen mil i una peripècies per teixir una bona ficció infantil.
Valentí Gubianas fa seva la narració i la representa en unes il·lustracions que recorden la composició i l’estilització dels dibuixos japonesos.