Jo, el calaix i el meu misteri

El protagonista d’aquesta història està preocupat perquè no és més que un dibuix inacabat d’una figura amb un braç i un cap sense cabells; almenys, però, té dos ulls, un nas i una boca. Fins que l’Helena no l’acabi a l’escola, no serà una persona completa.
En aquest àlbum, el treball gràfic pren molta importància: una línia gruixuda, combinada amb taques bàsicament vermelles i negres, dóna forma als personatges i els objectes. Es tracta de composicions, sempre a doble pàgina, en les quals bafarades, text i dibuix es troben en un mateix pla. Compte, que de vegades no respiren prou, les escenes.
De tota manera, gràcies a l’explosió gràfica el text pot ressaltar. Si no, potser lluiria poc, considerant la senzillesa que el caracteritza. Al final, hi ha lloc per a la moralina: després de fer un últim esforç, l’Helena pot enllestir el dibuix, que acaba essent un nen sense una cama, però això no el fa menys persona, oi?