Jo, el desconegut

El que pot fer l’enamorament: l’Arnau, un «passota» de cap a peus, per aconseguir l’Olga s’apunta amb ella a una associació de voluntaris que ajuden la gent gran que viu sola. La coneixença del vell que ha de vigilar el duu al descobriment d’un passat desconegut —la resistència durant la guerra— i del seu propi jo, també desconegut. I això podria semblar un tòpic gastat i avorrit, però la sinceritat del personatge i la manera en què s’expressa en fan una bona novel·la.
El llenguatge de l’Arnau és ple d’un humor i un sarcasme sovint agres, que surten d’un jo desmotivat. El relat es desgrana amb fluïdesa i va in crescendo, com la relació entre l’Arnau i el vell. Cal destacar la ver-semblança del canvi del noi, amb un escepticisme tossut que ocupa un període extens de la novel·la (però no pesat, excepte en alguns punts de la relació amb l’Olga) que la tendresa amagada d’en Ramon, malalt d’Alzheimer, aconseguirà trencar i que culminarà amb un final que fa posar els pèls de punta.