Jo sí que vull saber de veritat què és la mort!

En la literatura infantil fa temps que hi ha històries de ficció on la mort hi és present. No és tan comú, per contra, trobar llibres de no-ficció pensats per parlar de forma directa d’un dels temes que encara incomoden més els adults. El segon títol de la sèrie concebuda per Monsieur Mouch i Maria Paz (el primer va ser Jo sí que vull saber de veritat com es fan les criatures!) es proposa omplir un buit en el panorama actual.

I ho fa de manera desenfadada i amb naturalitat. La proposta parteix d’una conversa entre dos amics, en Juli i l’Emma, que descobreixen el que sembla un ocellet mort. A partir d’aquí els personatges inicien un diàleg que aborda la mort des de diferents perspectives. Una cosa els porta a una altra, i en aquest parlar ditiràmbic exposen aspectes associats al dol, a les creences, a diferents rituals, abordant-los, a vegades, des d’una perspectiva històrica i cultural.

A través d’un diàleg que mescla l’humor amb tocs d’ingenuïtat i la curiositat pròpia dels infants, el llibre es concep com una porta d’entrada al tema de la mort, i té la capacitat de posar molts temes a sobre de la taula sense la intenció d’exhaurir-los. Una de les seves virtuts és la capacitat dels personatges per parlar de forma planera a partir de l’experiència pròpia, cosa que permet pensar en un tema tan complex des de la quotidianitat i la concreció. 

El format de còmic funciona molt bé i les vinyetes saben acompanyar i il·luminar les peripècies del diàleg, a través de l’humor i d’un ús del color que ens permet distingir les escenes que dibuixen la situació de conversa de les reflexions i dades que van sorgint mentre aquesta avança.

El volum, doncs, sap naturalitzar un tema encara tabú, i ofereix una porta d’entrada per pensar la mort amb tranquil·litat i tendresa.