Jo tampoc em dic Flanagan

Una nova aventura del detectiu de pa sucat amb oli, com ell mateix s’anomena, el jove Flanagan. En Flanagan no s’hi posa mai per poc. Aquesta vegada se las ha de veure amb lladres de joies, peristes, matons de barri, immigració il·legal, pornografia, violació de secret professional i els amics de la Nines, uns amics amb els quals pots prescindir absolutament dels enemics perquè ja no calen.
D’entre les mil coses que passen a la novel·la i que l’amenacen, en Flanagan corre molt més perill pel desig de revenja i l’enveja d’aquells que podríem dir amics o coneguts que per tota la colla de malfactors, delinqüents amb títol, als quals s’enfronta.
La novel·la, com totes les de la sèrie, es fa llegir. Té ritme, emoció i les dosis de sexe i violència necessàries per satisfer un públic poc exigent. I les dosis de reflexió social mínimes perquè pugui semblar que Jo tampoc em dic Flanagan no és solament un producte de consum.