Joan de l’Iris i el rossinyol.

Premi XI Concurs de Narrativa Infantil Empar de Lanuza.
«Era un xiquet que li deien Joan, però com que li agradava jugar amb el reflex de l’arc iris (…) tot el món li deia Joan de l’Iris.» Una explicació més poètica que raonable inicia aquest conte on s’explica la relació d’amistat entre un nen i un rossinyol, relació que donarà lloc a un seguit d’ex-periències i coneixences comu-nes: jugaran al parxís, viatjaran al país de les dues llunes, passaran pel forat de l’oblit… I tot això, al final, potser haurà estat un somni.
L’exaltació de la natura plana per tot aquest conte d’argument i de desenllaç comuns on destacaríem les pinzellades d’humor i els mons fantàstics, que lamentablement només s’esmenten sense desenvolupar-ne totes les possibilitats creatives.
L’edició s’acompanya d’unes il·lustracions que ajuden a esponjar unes pàgines de text en algun cas massa plenes.