Joan Salvat-Papasseit. Petits poemes

Cent anys després de la mort de Joan Salvat-Papasseit, el 7 d’agost de 1924, Pep Molist recupera alguns dels versos més emblemàtics del poeta barceloní, tot repassant períodes significatius de la seva vida: des del seu naixement a una casa del carrer Urgell de Barcelona, passant per la mort del seu pare i el buit que la pèrdua li suposa, el naixement de les seves filles i la mort d’una d’elles —la Núria—, fins al prematur traspàs del poeta als trenta anys a causa d’una tuberculosi. La tria dels poemes és, al nostre parer, adequada i reflecteix alguns moments vitals de Salvat. Només un apunt sobre aquesta tria, que no desmereix en cap cas la feina de selecció: la gran majoria dels versos provenen del llibre L’irradiador del port i les gavines (1922). Així, trobem a faltar més poesia d’altres obres, com per exemple d’El poema de la rosa als llavis, que la crítica especialitzada ha considerat l’expressió més pura de la poètica salvatiana i el millor poema d’amor carnal de la tradició catalana. L’amor sempre fou un motiu d’inspiració per a Salvat-Papasseit. A més, a la portada trobem una il·lustració de Salvat amb una rosa vermella a la boca.

També apareix alguna prosa, com la que pertany al llibre Els nens de la meva escala, que recrea un món diferent al que viu la seva filla Salometa.

Les il·lustracions, en tons vius, amb què Christian Inaraja acompanya el repertori poètic donen vida i, sobretot, lluminositat a la poesia recollida.

En definitiva, una edició que paga la pena destacar i que, de nou, dona fe de l’excel·lent feina que du a terme El Cep i la Nansa, amb llibres de qualitat com el que ara ressenyem.