Juguem a disfressar-nos?

En aquest conte, l’Andreu fa mans i mànigues per participar en els jocs de la Rita i la Berta, que el veuen massa petit per jugar amb elles. En les temptatives per ser acceptat, es disfressa amb objectes diversos que troba, fins que les nenes acaben jugant a disfressar-se, també, però sense ell.
És una història que destaca per la senzillesa, però que pren pes gràcies a les il·lustracions, adequades per a primers lectors. El dinamisme en el dibuix de Sígrid Martínez s’aconsegueix amb uns enquadraments encertats, a base de personatges i objectes fragmentats, així com amb l’ús de diferents textures, com el paper pintat de les parets, el terra enrajolat o la roba estampada. I no podem oblidar que sempre hi ha un clar predomini del blau amb pinzellades suaus de vermell, una combinació cromàtica harmoniosa.
Tot i tenir un final sobtat —potser s’hauria d’haver explotat més la història—, es tracta d’un conte ben treballat, on hi ha una bona comunicació de text i imatge. A l’última pàgina, un sobre conté un petit passatemps.