Juno

Molts de nosaltres vam conèixer Laia Aguilar (Barcelona, 1976), escriptora de llibres i guionista, gràcies a la publicació de Wolfgang (extraordinari) (Columna, 2017), novel·la guardonada amb el Premi Carlemany per al foment de la lectura. Amb la publicació de Juno, Aguilar es reafirma com una autora a seguir dins el panorama literari juvenil de casa nostra.

Com ja va fer amb Wolfgang, Aguilar posa un personatge al centre de la història, però no li dona tot el protagonisme, sinó que amplia la mirada per mostrar-nos com aquesta figura central interactua amb tot un seguit de secundaris que, amb les seves pròpies històries, esdevenen peces clau del teixit dramàtic. M’explico.

La Juno és una adolescent amb un passat traumàtic, amb un pare absent i una mare a la presó. És una jove ferida, aclaparada pel pes de la culpabilitat, que no li permet encaixar en cap família d’adopció. Ara, des del centre d’acollida on viu, té l’oportunitat d’estudiar en un institut.

Al costat de la Juno trobem en Cesc, un expublicitari que s’estrena com a professor d’institut, que també carrega la seva pròpia motxilla de problemes. La Juno i en Cesc protagonitzen un pols al llarg de tota la novel·la, entre ells, però també amb el director de l’escola, els companys de classe, la mare, les responsables del centre d’acollida…

La Juno és el detonant, una bomba a punt d’explotar que ens posa a prova i fa evident que no tot és blanc o negre. La seva història ens commou, però la seva presència fa que els adults ens sentim incòmodes. El seu pas per aquesta novel·la ens recorda que la nostra societat té problemes que encara no hem sabut solucionar, com els maltractaments, les lleis penitenciàries, la protecció dels menors, l’assetjament a les aules…

La història de la Juno no és nova. Tampoc és original. Els adults o els joves amb més bagatge lector que s’apropin a la novel·la poden pensar que a voltes és previsible o que, en tot cas, és una història ja coneguda. Però això no treu en absolut que sigui un bon llibre, amb una prosa clara, ben estructurat, amb ritme, i amb unes veus narradores –la de la Juno i la d’en Cesc– properes, creïbles i emotives.