Kamal i els alfabetistes

Situada al Berlín que Àngel Burgas va viure com a estudiant a finals de la dècada dels vuitanta, l’autor ens dibuixa una història d’embolics on el lector riurà a pleret acompanyat per la singularitat de tots els seus personatges. I és que en Kamal té l’esbojarrada missió de salvar el món. A veure si ho sé explicar, perquè l’embolic és d’aquells que fan història: en Kamal té un senyal a la pell en forma de lletra, la lletra que manca a un grup de personatges que, amb les seves taques a la pell, podran completar l’alfabet. Però, com en totes les pel·lícules, aquí també hi ha un dolent: el Gran K, que ho vol impedir. El fet és que en aquest estira-i-arronsa hi apareixen uns veïns okupes, un excompany de classe convertit en fantasma, en Josef, un curt de gambals obsessionat a perdre la virginitat, un avi nazi, etc. En definitiva, un collage que completa una de les novel·les juvenils més hilarants dels darrers temps.

Burgas ens convida a recórrer els camins de l’humor acompanyats de personatges estrafolaris, que tindran reaccions estranyes i es ficaran embolics diversos, cosa que ens permetrà conèixer una faceta de l’autor que no se’ns havia revelat fins ara. Burgas no només sap escriure obres realistes com Noel et busca, o novel·lar la vida de la mà d’en Kalimán; també sap fer humor d’alçada, i no ho dic per El club de la cistella, sinó per la dificultat que suposa fer el salt a l’humor per a lectors preadults o postadolescents, una tasca difícil que sembla que els darrers anys ha estat desterrada de les lectures juvenils, a voltes massa preocupades per la recerca de la transcendència o l’espiritualitat i les emocions. Cal felicitar l’autor i l’editorial per obrir una escletxa i deixar passa un riure que oxigena i és saludable per a la LIJ.