Kenitra

La confusió, les pors i la desmesura amb què es viuen sentiments i experiències vitals en l’adolescència queden reflectides en la personalitat d’Adrià Brugués, protagonista de Kenitra. Quan l’àvia paterna es mor —en un primer capítol contingut i commovedor alhora—, el jove gironí de quinze anys sent la necessitat de buscar el seu pare, que va abandonar-lo —a ell i la mare— fa deu anys. Un plantejament senzill però arriscat, que podria haver derivat fàcilment cap a sentimentalismes exagerats.
Tanmateix, l’autora manté la progressió de la història dins la contenció emotiva i la versemblança, i trena amb delicadesa motius secundaris que reforcen l’argument principal: l’amistat amb l’Isern, l’atracció que sent per la Judit i la Míriam, el viatge amb el vaixell de càrrega, la relació del cuiner amb la seua filla i la del capità amb el seu fill mort. Tot conflueix per mostrar, sense excessos ni cabrioles narratives, la complexitat de les relacions humanes.