Kilian

El retorn accidentat d’un viatge de fi de curs és el marc d’aquesta història. Les inacabables hores de navegació entre Roma i Barcelona i la claustrofòbia dins del vaixell immens, amb prou feines un punt insignificant en el mar, en conformen els eixos temporal i espacial respectivament. I el narrador, el mateix Kilian del títol, ens parla, a l’estil del de Sunset Boulevard (film de 1950 de Billy Wilder), tot i que la revelació del seu estat definitiu no és tan primerenca. El noi, emancipat per la força de les circumstàncies (mare desapareguda, pare a la presó), estudia un cicle formatiu i té una feina precària. El seu fràgil equilibri personal trontolla quan tot d’una, per separat, un home i una dona perillosos, amb atributs especials, el persegueixen.

La trama al·ludeix de manera recurrent a dues novel·les anteriors (La noia de la caravana i Atrapats, consulteu-ne les crítiques), amb qui comparteix personatges. Malgrat tot, no cal haver-les llegit per submergir-s’hi de ple. Una història aconseguida, sorprenent, on totes les peces encaixen, amb uns personatges versemblants en la seva complexitat, i que convida a compartir amb ells les seves vicissituds. Caldrà que recordem, però, l’efecte dissuasori que podria exercir l’adjectiu trepidant, present a la contracoberta, a l’hora de decantar-se per una lectura.

NarrativaMisteri i terrorCiència-ficció