Kora: al final de l’escapada

Kora: al final de l’escapada és la segona part –i sembla que la darrera!– de Tina Frankens, la novel·la que suposava la primera incursió de Bel Olid en la narrativa juvenil i un homenatge a la coneguda obra de Mary Shelley. També, un llibre que va obtenir una molt bona acollida per part del públic i de la crítica.

En la primera part, la Tina anava descobrint a poc a poc el seu origen i la seva identitat i comprovava que no era acceptada com ella voldria. Per aquest motiu, en aquesta segona part fuig amb la companyia de la Kora i van a parar a una casa que acull tot de joves sense llar i de diversa procedència, una mena d’alberg aparentment amb bones intencions, però que amaga tot d’elements enigmàtics que, de mica en mica, aniran sortint a la llum.

Si bé en la primera part gairebé tot girava al voltant de la Tina, aquí el protagonisme es reparteix especialment entre ella i la Kora –que narra alguns capítols en primera persona–, però també amb els diferents joves i persones amb qui comparteixen l’habitatge. S’obren més fils temàtics i d’interès que en la primera entrega, encara que en alguns s’hi passa més de puntetes. La història és fluida; el ritme, àgil, i l’argument s’allunya, encara que mai del tot, de l’origen esmerçat a Tina Frankens per introduir en escena tot de temes que sorgeixen de la relació entre els joves i entre les persones: amor, amistat, assetjament…

La segona part és força diferent de la primera, amb una edició que manté l’acurada i bella presentació, amb les precises il·lustracions de Montse Rubio, però que perd força, en repartir el protagonisme, en abordar més temes però de manera més superficial i fer equilibris per mantenir el lligam amb els enigmes i aspectes encetats en la primera part.