La Banda de l’Embut

La mateixa colla de protagonistes d’El castell del doctor Franchini ens regalen una nova aventura. Aquesta vegada el narrador és en Javier, un nen de classe treballadora amb problemes a casa i una mica conflictiu a l’escola. Curiosament, un dels nens més rebotats amb la institució escolar és el líder a l’hora de defensar-la i evitar que la tanquin a causa de les retallades.

La novel·la té diversos focus d’interès: la bonica relació entre un nen marcat socialment que prefereix arribar a les deu de la nit a casa seva per estalviar-se alguna plantofada paterna amb la d’un avi geniüt i solitari que té el cinema com a passió vital, la contextualització de l’obra amb constants referències actuals i la readaptació de la novel·la de colles al món on vivim, i la dosi imprescindible d’optimisme, constància i consciència per intentar canviar totes aquelles coses que no ens agraden de la nostra societat, bé siguin materials, com salvar l’escola, o bé siguin personals, com el canvi que fa en Javier en adonar-se que anar a l’escola és un privilegi. I s’ha de destacar, també, el final de la història: coherent, real i, fins i tot, necessari.

Hi ha algun petit però, com per exemple el primer capítol, que, si bé serveix per situar-nos, acaba sent una mica caòtic, amb poc ganxo i poc llaminer. I un interrogant m’ha acompanyat durant tot el llibre: és adequat situar els protagonistes a cinquè? Sovint sembla més una novel·la juvenil, per la llibertat, la iniciativa, els recursos i les habilitats dels joves personatges, però tot i així segur que serà un bon mirall per als lectors.