La banyera

Heus aquí un llibre simpàtic i, sobretot, empàtic, sobre l’aventura que pot arribar a significar l’hora de banyar-se per a les criatures de pocs anys… i la seva mare. Sobre tot allò que és matèria imaginativa del joc que s’estableix entre ambdós protagonistes des d’abans de despullar-se (aquelles reticències habituals…) fins a l’hora d’eixugar-se, a punt per anar a dormir (si escau…).

L’escriptora milanesa Lisa Biggi ha confeccionat el text a base de diàlegs brevíssims entre un actant i l’altre, que poden ampliar-se, estendre’s o bescanviar-se per altres frases si qui el llegeix té experiències similars. És a dir, és un text obert a noves propostes, i això formaria part del joc.

La il·lustradora madrilenya Paloma Corral ha optat per uns protagonistes que ens recorden els personatges de Fina Rifà i per una gamma de colors blavosos puntuats amb beix i ocres sobre fons cru per anar donant forma a les iniciatives lúdiques a les quals al·ludeix cada episodi. Sovint empra la pàgina esquerra per representar-hi allò que usualment hi ha al bany: pots, cremes, esponges, etc. (curiosament sempre retolats en anglès!), perquè s’entengui millor quin és l’objecte que ha desencadenat el joc (com quan veiem el mànec de la dutxa mentre el nen proposa jugar a ser bombers).

Publicat just al moment de l’arrencada del confinament de tots plegats, el llibre hauria fet molt servei a tots aquells pares i mares estressats, que hi haurien trobat recursos abundosos per entretenir la mainada. Perquè és evident que el nucli original del tema pot fer somriure més els progenitors lectors que la canalla a la qual figura que s’adreça aquest volum correcte i simpàtic, sense més pretensions.