Crítiques
La baralla
A l’Osset li agrada viure sol, lluny de tot. Un bon dia, però, rep una carta d’una veïna que voldria que juguessin junts. Així és com els dos personatges, l’Osset i la Leontina, prenen vida en aquesta sèrie que, de moment, ens ha brindat dos contes: La trobada i La baralla. En el primer es coneixen, i en el segon, ja amics, tenen la primera enganxada. L’Osset i la Leontina són dos óssos gairebé idèntics —els diferencia la roba: l’un porta pantalons curts, i l’altre, un vestit ple de cors—, traçats amb una línia fina i acolorits amb llapis. En sèries, el bon treball del personatge que encapçalarà les històries és molt important per captar l’atenció dels lectors; a més, per assolir l’èxit, la simplicitat sol ser més efectiva, a la manera de les tires de diari. Només cal recordar la porqueta Olívia o la ratolina Maisy (encara que per a més petits), també molt simples. D’altra banda, perquè l’infant es pugui sentir identificat amb el relat, cal tractar temes que el toquin de prop, com els amics: tal com assenyala la contracoberta, aquests dos contes formen part d’una «història d’amistat».
Escriptor/a: Florence Ducatteau
Il·lustració: Chantal Peten
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 28p.
Any: 2012
ISBN: 9788493860295
Edat: Primers lectors
Excel·lent
Bo
Correcte
Fluix
