La bellesa del final

La bellesa del final és una història amb regust de faula oriental, plena de metàfores i amb reflexions universals sobre el pas del temps, protagonitzada per una tortuga de nom Nina que acaba de complir els cent anys. Després d’una vida tan llarga, la tortuga es preguntarà com és el final, i començarà un viatge per cercar respostes: existeix realment un final? És el mateix per a tothom?

Les respostes les trobarem en les paraules d’altres personatges —diversos animals i un riu—, que a partir de la seva experiència vital respondran de manera diferent. Aquestes respostes sumen, no trepitgen les altres, i així podem arribar a conclusions pròpies al mateix temps que la tortuga.

El text s’estructura en una espècie de capítols precedits d’una negreta. No tenim mai, però, la sensació que el ritme s’aturi. Colella, llicenciat en filosofia teorètica, extreu el potencial de les paraules al màxim, i al mateix temps és comprensible i plaent per al lector.

Text i imatge caminen amb una bona narrativa visual. Trobem dobles pàgines amb text que aprofiten al màxim el blanc de pàgina per donar aire a la composició. Enmig d’aquestes, trobem dobles pàgines sense text que serveixen al lector per pair les reflexions que se’ns presenten, moments de calma, que ens concedeixen temps per anar acompanyant la ment de la tortuga.

Les il·lustracions són de Jorge González, del qual em declaro admirador; no deixeu de gaudir del còmic Fueye i dels còmics de Barbosa el pirata de Mamut, per exemple. És un artista molt pictòric que aquí opta per desfer-se de la línia i generar només a partir del color. El resultat són unes il·lustracions molt orgàniques i expressionistes que ens traslladen a un món quasi oníric que viu en un temps il·limitat. Realment ha gaudit de llibertat creativa.

La protagonista peca potser de massa hieratisme (ja sé que és una tortuga centenària, és clar) en el gest, les potes i els plans, i sovint es reutilitza el dibuix. Un fet curiós i bonic és que la closca sembla feta d’empremtes. Endinseu-vos en els espais generats en les dobles pàgines, enigmàtics, foscos, aclaparadors, així com en les solucions adoptades, per exemple, amb la meravellosa serp o amb l’oreneta.