La biblioteca dels llibres buits.

Que una biblioteca pública tingui pocs lectors és un fet desgra-ciadament bastant habitual. Que la bibliotecària es jubili també és corrent, ja que en vindrà una altra de més jove, com ella, amant dels llibres. Però que tanquin una biblioteca per manca de lectors i que les lletres es declarin en vaga i es despengin dels llibres amuntegant-se a terra, tristes i avorrides, això és insòlit. I això va passar al poble del qual en Benjamí Palau era alcalde: «Quina vergonya, serien la riota de tothom, amb una biblioteca de llibres buits». Aquest argument serveix a l’autor per fer un al·legat a favor de la lectura i de la importància de valorar els textos escrits per tal de fugir de la ignorància i de la incultura. Seran els nens i nenes del poble els qui donaran la solució anant d’amagat, a la nit, a la biblioteca a recompondre els llibres amb noves històries.
Llenguatge desimbolt que fa de bon llegir, amb detalls d’humor en les descripcions dels personatges, reflex de la nostra societat. Bon ritme narratiu i un desenllaç encertat i estimulant.
Les il·lustracions, de traç molt dur i amb fesomies sempre empipades, fins i tot quan tot acaba bé, francament lletges.