La Blancaneu

Es tracta d’una versió nova de la Blancaneu en un estil (gràfic) que beu d’una altra època: les composicions, de colors plans i contrastats –no més de quatre en tota l’obra–, protagonitzades per figures simples, amb certa tendència a la frontalitat, recorden la il·lustració infantil dels anys seixanta. En aquest cas, però, d’acord amb els nous temps, les imatges estan elaborades amb ordinador, en comptes de la tècnica emprada aleshores –podia ser taca plana amb collage, acompanyada de línia per a alguns detalls. Quant al text, aquí breu, l’autor ha optat per rimar-lo, la qual cosa comporta alguns perills: si es vol mantenir la rima, de vegades s’han de deixar paraules que semblen col·locades amb calçador. Sigui com sigui, aquest clàssic recuperat i versionat, com molts d’altres en el mercat, es pot llegir sense fer escarafalls.