La caixa del port

Al port descarreguen una caixa de fusta, sense adreça. Se’n desconeix el destinatari, però de se-guida una senyora molt ben vestida la reclama assegurant que dins hi ha un vestit de carmesí. A continuació la vol l’amo del museu de cera, perquè segons ell conté una estàtua. I també un excur-sionista que espera uns mapes… Darrere de la misteriosa caixa, al moll s’hi acaba aplegant un munt de gent. En aquest àlbum il·lustrat no s’escatima en colors, ni tampoc en detalls. Sobre un fons blau que cobreix cel i terra, grues, vaixells, palmeres, animals i tota mena d’elements que trobaríem en un port omplen les pàgines dobles del conte; aquí la mirada del lector no pot adormir-se. Com a la cabina dels germans Marx, a mesura que avança la història —cal que el text estigui ple de rodolins?— personatges estrafolaris van ocupant l’espai fins que no hi cap ni una agulla. Només quan es reveli el secret de la caixa de fusta —molt soroll per no res, que diuen— el port tornarà al seu estat habitual.