La camioneta vella

Lluny de voler alliçonar, un missatge plantejat de forma subtil va calant en el lector a mesura que gira els fulls d’aquest àlbum amb tapes de cartoné. De fet, la història que s’hi desenvolupa és d’allò més senzilla: una vella camioneta que ha treballat durant molts anys acusa un gran cansament, per la qual cosa decideix prendre’s un descans, i per aquest motiu es retira a un racó de la petita granja. Apartada del seu tragí quotidià, la vella camioneta comença a somiar.

En aquest moment del relat, s’inicia un paral·lelisme gràfic, no textual, entre el vehicle i la filla dels grangers. Tant se val si la camioneta somia que creua l’oceà com si sobrevola la terra o atrapa estels; les il·lustracions mostren la camioneta i l’infant compartint l’experiència. El pas del temps, com no pot ser d’altra manera, afecta l’estat de la camioneta, que cada cop està més atrotinada, però també la nena, que creix fins a convertir-se en una jove i escarrassada grangera. Els seus camins queden definitivament segellats quan la noia decideix reparar la camioneta per seguir fent feina plegades.

Els punts forts de les il·lustracions són diversos, des de l’ús d’un equilibrat cromatisme en tons pastel que recull encertadament el transcurs de les estacions –i dels anys, com mostra el canvi de color de la camioneta, que passa del vermell al marró pel fet d’estar-se a sol i serena– fins a la fórmula del «menys és més», que resulta en uns dibuixos clars i eloqüents. De fet, el tractor vist frontalment és una bona mostra d’aquesta síntesi.

En resum, un àlbum que trenca una llança a favor de la recuperació d’objectes aparentment inservibles i que reivindica el valor de la perseverança.