La cançó de la nostra vida

Eloi Fortuny, músic i periodista, ha confegit una novel·la coral, de lectura àgil, amb diàlegs passats pel sedàs de les noves tecnologies, amb breus converses on es concentren les idees i un fi tel d’humor com a filtre per observar els personatges.

La trama, amb el típic menú de joves arquetípics –una noia hippie, un jove independentista, un modern estudiant de cinema i una perfecta nina de la part alta de Barcelona–, aconsegueix no quedar-se reduïda a l’anècdota gràcies a la informació exposada sobre el moviment de la Nova Cançó a través del personatge d’en Fidel Martí, un autèntic mite d’aquell temps i el professor de guitarra que aglutina el grup. L’autor utilitza recursos narratius eficients per emmascarar el contingut i entrellaçar-lo per tal que progressi de manera paral·lela a la història. Així doncs, el fenomen de la Nova Cançó encén una espurna de revolta en la trajectòria dels personatges, mostrant el poder reivindicatiu que encara pot tenir en un entorn actual on tot sembla plàcid. Tot i això, es descobrirà que la placidesa és només una façana, ja que en l’interior ressonen cadències trencades.

En definitiva, l’obra és un cànon de veus que farà passar una bona estona sense més pretensions, amenitzada amb una llista de cançons per seguir les línies del text, dins o fora les cobertes del llibre. Per harmonitzar el conjunt caldria treballar la rodonesa dels personatges i l’ús del llenguatge, a voltes carregat de metàfores i comparacions massa escoltades.