La caputxeta vermella

Ens trobem amb una nova adaptació del clàssic de Charles Perrault dirigida als més petits. Montse Ginesta ha treballat bé el text i l’ús de la llengua a fi que compleixi amb l’ideari de la col·lecció: contes clàssics per llegir, escoltar, mirar i saber-se de memòria. Escrit amb lletra de pal, permet fer un primer exercici de lectura rimada en gran part, amb bon sentit de l’humor i ritme, però sense trair el conte original. Tanmateix, s’agraeix molt la transgressió de les divertides i ben plantejades il·lustracions de Mercè Galí i el bon disseny i maquetació de Jordi Avià, perquè quan pensem en els més petits ens movem sovint en pautes binàries tradicionals. No obstant aquesta tradició, la proposta que tots dos aporten és enginyosa, i respecta la intel·ligibilitat del relat: text principal a l’esquerra, damunt un fons verd, que proposa també una lectura d’imatges, i il·lustracions a la dreta, amb una paleta de colors poc extensa però molt eficaç on també es mostren petits jocs narratius amb números i hores que regulen el temps, onomatopeies i petites frases divertides. Tot plegat, un conte rodó.