La carta als Reis

Els rodolins clàssics, gairebé antics, d’Antoni Dalmases parlen en clau d’humor de la tradició dels Reis a través de la història d’un nen, en Roger, que, com molts, vol demanar tantes coses que mai no en té prou. La seva ansietat farà que la seva carta, duta un cop i un altre amb un destí tràgic, no arribi als Reis. L’avi d’en Roger, fidel  company de desventures, acaba renyant-lo una mica:

«La carta és teva, només?
A casa en som uns quants més…
Sols demanes per a tu
I no penses en ningú!»

Laura Miyashiro, artista de l’edició independent amb ofici de grafista dels seixanta, omple La carta als Reis de núvols blau turquesa que, a la manera de les típiques bafarades de pensament dels còmics, serveixen per representar, primer, la llista de desitjos d’en Roger i, després, els seus somnis. Una manera convencional però efectiva de separar els dos plans de la narració: somni i realitat.

Crida l’atenció la divertida creació del personatge de l’avi. Imagineu John Lennon amb uns cabells blancs com un casquet de bany amb ratlla al mig.