La castanyada.

Necessitats com estem de bons llibres que parlin de les nostres festes, celebrem de nou la feina de Figueras. I ho fem perquè amb La castanyada ha tornat a trobar l’equilibri perfecte entre la creació pròpia i la tradició, barrejant la història d’un tal Pere Ceballot amb els elements populars de la festa: la castanyera, Tots Sants, la visita de les ànimes i els campaners tocant a difunts.
Per arrodonir el text trobem el treball de Gallardo que, gràcies a l’actualitat de la seva proposta estètica —volgudament retro, dels anys 50— fa de pont entre la tradició i el present. L’il·lustrador, creant volums i perspectiva a base de taques de colors i amb la línia negra gruixuda per accentuar alguns perfils, descriu molt bé la història, primer amb colors càlids que ens situen en l’ambient tardoral i després amb els tons foscos de la nit plena d’ànimes. I sempre amb la pulcritud i elegància que li són pròpies. En aquest cas, amb total consonància amb el text.