La cinquena nit

Hi ha coordenades temporals (entenent aquest terme en la seva ambigüitat cronològica i atmosfèrica) que s’adiuen amb determinades tipologies narratives. Per això la trama de La cinquena nit encaixa tan bé en l’Anglaterra victoriana. Un nen, que sembla extret d’una novel·la de Dickens, és testimoni involuntari d’una conversa relacionada amb un crim terrible. Aquest fet luctuós implica la mort de dos infants i de la seva mare, en un context que barreja ambició i allò sobrenatural. Les descripcions, els diàlegs, la seqüència narrativa i la intriga generada parlen del bon ofici, tant de l’autora (finalista per aquesta obra del Premio Alandar de Literatura Juvenil) com de la traductora. Això darrer fa que el llibre es llegeixi amb aquella fluïdesa que genera la il·lusió que hagi estat concebut originàriament en la nostra llengua.

Finalment, tot recordant Creus a la sorra, d’Hernández Chambers, precisament el llibre anterior, publicat fa dos anys dins de la mateixa col·lecció, volem expressar una reflexió. Ens preguntem, sense posar en entredit la llibertat de crear i de publicar, si realment cal anar a buscar temes potents fora del nostre àmbit cultural.