La cova dels dies

Emmarcada en les novel·les clàssiques de tots els temps, Marc Artigau (Barcelona, 1984) ens proposa un viatge per descobrir la cova dels dies, un indret situat en una illa, no se sap ben bé on, on no existeix el pas del temps i la gent que hi viu no envelleix mai. La Júlia, protagonista d’aquesta novel·la, poc sap que la nit que ella fa divuit anys i el seu avi és assassinat a la casa que comparteixen començarà el viatge cap a aquesta illa.
Malauradament, la història és fallida. Són especialment greus les incoherències internes de la novel·la en aspectes com: a la Júlia la persegueixen dos homes quan «es va aturar uns segons […] va mirar cap a un costat i cap a l’altre i no hi va veure ningú» (p. 55); les edats de dos dels secundaris, en Lleó i en Petrarca, es mesclen, i no queda clar qui arriba abans que qui a la cova dels dies (p. 63); des de quan uns segrestadors deixen el telèfon mòbil a una persona segrestada, amb el qual podrà comunicar-se i comunicar la seva posició? (p. 75); si la veu narrativa és la Júlia i porta el cap tapat amb un sac negre, com sap que la furgoneta a la qual l’enfilen és blanca? (p. 84); si vols contactar amb algú per telèfon, com és que es presenten físicament set persones, on? Quan? (p. 93); «val més una vida finita que una existència per sempre», són dos plats d’una mateixa balança (p. 112); situats a l’illa de Pasqua, «vam travessar camins de pedra calcària», però si és una illa d’origen volcànic, un hot spot, com les Canàries o les Hawaii, no hi ha roca calcària (p. 143); si les sirenes et criden, com és que pots mantenir una conversa tot i portar taps a les orelles? (p. 157)… A més, el ritme sincopat de la novel·la, amb un deficient control intern del temps, no ajuda a la lectura. La història demanava una revisió a fons amb la qual, coneixent el currículum i les garanties que ofereix de l’autor, de ben segur que aquests i altres defectes s’haurien solucionat.