La culpa és d’Stephen Hawking

  El protagonista de La culpa és d’Stephen Hawking és en Marc, un noi de quinze anys, aficionat als videojocs i enamorat d’una companya d’institut a qui no troba la manera de fer-li saber els seus sentiments. Inspirant-se en les investigacions de l’Stephen Hawking i sota la tutela del seu avi, antic professor de física, el Marc fa un treball final de curs sobre Mart i la possibilitat que el planeta vermell pugui ser colonitzat pels humans en el futur. De l’escepticisme inicial, passa a apassionar-se pel tema i la investigació li serveix per conèixer amb detall la història de les grans expedicions a l’espai i per descobrir les implicacions morals que comporten.

Aquesta és una obra escrita a quatre mans, les del Daniel Arguimbau, escriptor de literatura juvenil i guionista, i les del Pol Ribes, científic especialitzat en projectes espacials. En el resultat final, es nota la suma dels seus coneixements i talents i que han gaudit creant una història ben ideada i amb una intenció clara, la d’acostar el món de la ciència i els projectes espacials als joves. Tot i aquestes virtuts, la novel·la es queda a mig camí entre una obra de ficció i una obra divulgativa. Un dels valors de l’obra és la necessitat de tenir cura del nostre planeta, però es tracta d’un missatge massa explícit per tractar-se d’una novel·la. Pel que fa a la trama, l’obra també presenta alguns aspectes qüestionables, com el fet que el protagonista tingui quinze anys, però pel seu comportament sembli més infantil. A més a més, és estrany que si un alumne aplicat i gens conflictiu s’adorm a classe per primera vegada es cridi la família a l’escola.

Tot i aquests aspectes qüestionables, l’obra té ritme i molt d’humor, així que agradarà a un ventall molt divers de lectors, que poden sentir-se atrets per un tema tan apassionant com és el dels viatges a l’espai en un futur no tan llunyà.