La dona de la guarda

Premi New Horizons. Bologna Ragazzi Award 2017.

Com en un joc de capses xineses que encaixen les unes dins les altres, així és aquesta obra, on un estoig d’il·lustracions fa d’avantsala i d’epíleg d’un relat realista que en conté un de màgic. El conjunt és una obra acuradament editada, d’un format i disseny atractiu on, sense embuts, la part del lleó se l’emporta la imatge: Alejandra Acosta hi exposa una sèrie seqüenciada d’il·lustracions intencionadament bicolors, que resulten de la composició informàtica de diferents gravats antics, una mica dins la línia estàtica de Pere Ginard, per posar un exemple. El resultat manté o reforça el misteri i el surrealisme presents en la narració de Bertrand, que, basant-se en un personatge de la mitologia tradicional tibetana, crea un relat bell i potent que gira al voltant dels neguits de Jacinta, una nena òrfena de mare que té cura dels seus dos germans petits (i fins aquí es tracta d’un relat realista que crea forta empatia emocional). Per a ells començarà a descabdellar una història, que el llibre ofereix intermitentment, fortament emparentada amb els contes meravellosos (per què no un de tradicional de debò?). El conjunt, traducció de Tina Vallès inclosa, ofereix una lectura densa, lírica i preciosista molt del grat dels qui busquen llibres de gamma alta per a adolescents.

De portes endins, la pregunta a fer seria: si aquesta obra no hagués guanyat un premi a la Fira de Bolonya del 2017, s’hauria arribat a traduir al català?