La draga sense escates

Una draga desproveïda d’escates arriba a una vila on espera que li resolguin el problema. El remei consisteix en la menja d’uns espàrrecs màgics i en els banys a l’estany del poble. L’element màgic apareix, doncs, de bon principi, i també ho fan les referències a l’hàbit de la lectura. La gent del lloc no llegeix, i la presència d’aquest animal fantàstic serà el revulsiu que despertarà en els vilatans la passió per la lectura i la cultura en general. De fet, la draga ja remet a la tradició de Sant Jordi —això sí, revisada— i la festa del llibre, amb creadors, llibreters i editors atrets per l’experiència viscuda pel mític animal, que acaba despuntant al cap d’unes pàgines. Així, la incentivació lectora, la tasca dels clubs de lectura, el plaer de llegir en veu alta… acaben sent l’estimable motor de la història.
Una certa fractura en el discurs narratiu queda superada pel diàleg entre les il·lustracions —riques en detalls i que encomanen optimisme— i el text; diàleg que esdevé un dels veritables atractius del llibre, ja que li atorga força i vivacitat.