La fàbrica de contes

Joaquim Carbó se serveix d’aquest conte breu per explicar al lector la necessitat d’elaborar contes actuals i per parlar de l’existència de relats diferents als populars, cosa ignorada per una part important de la població. L’autor se serveix de la filla d’una escriptora que, amb exemples ben quotidians, fa observar a la seva amiga aquesta necessitat i realitat.
La narració és sintètica, àgil i neta, encara que l’objectiu i el missatge del conte llasten una mica el resultat final.
Les il·lustracions clares de Montse Tobella estan en consonància amb el to del text i en realcen el conjunt. Comuniquen tranquil·litat i sensibilitat, i saben posar en un mateix pla la màgia de les imatges que crea a partir dels contes populars amb la màgia de les imatges que alimenten els contes d’ara.