La fàbrica de petons

Novel·la romàntica ambientada en un indret on l’economia gira entorn d’una fàbrica de petons. Els seus treballadors, entre ells en Nac, creen una àmplia i creativa varietat de petons. Tot va bé fins que un dia arriba la Lilit i desperta en en Nac noves emocions.

Ja de per si, això de manufacturar petons és una cosa inversemblant. Com a lectora em va grinyolar pràcticament les 186 pàgines que dura el llibre, si no fos pel previsible final feliç, en què la societat aprèn a besar-se com Déu mana i es deixa estar de ximpleries. És una novel·la on el descobriment de l’amor i l’enamorament hi són molt centrals, i en la qual s’està pendent al llarg de tot el relat que els dos protagonistes es facin l’esperat petó. En molts moments està al límit de l’excés de sucre, tot i que no el traspassa. Joan de Déu ja ha explorat emocions com l’afecte i l’amor en altres novel·les i sap crear imatges per explicar-les i fer-les comprensibles.

Cal elogiar, tot i que no és sorprenent en l’autor, la traça per inventar el repertori de petons i la riquesa d’ingredients necessaris per elaborar-los. El text està perfectament escrit i ben acompanyat per les il·lustracions de Rosique, que treballen sobretot els personatges.