La festa de la Miffy

Dick Bruna (Utrecht, 1927-2017) va ser un escriptor, dissenyador gràfic i dibuixant neerlandès. Fill d’un dels principals editors d’Holanda, no va voler dirigir el negoci familiar però sí que va treballar-hi fent feines de traducció i il·lustració.

Quan va descobrir l’obra de Braque, Picasso, Matisse i Léger, Bruna va quedar impressionat per l’ús del color, la tècnica, la manca de perspectiva, la senzillesa d’aquests pintors i va començar a aplicar-ho en el seu treball: eliminava detalls dels seus dibuixos fins a deixar només les línies essencials, les justes perquè s’identifiqués l’objecte retratat. Els seus dibuixos, de fet, semblaven pictogrames.

Aquest esforç per mantenir un disseny tan clar i senzill com fos possible va acabar sent la principal marca del seu estil, que aplicava tant si dissenyava segells com articles de papereria, logotips, pòsters o cobertes de llibres.

Però Bruna va ser famós sobretot per la creació de la conilleta Miffy, una icona mundialment coneguda, apareguda per primera vegada l’any 1955. Va publicar-ne més de 120 llibres, sempre mantenint unes mateixes pautes d’edició.

Hi trobem cobertes de cartró i un format quadrat d’aproximadament 16 cm x 16 cm, pensant en les mans dels petits lectors. Cada llibre inclou dotze il·lustracions amb personatges que sempre miren endavant, cap a nosaltres, dibuixats amb un contorn negre i gruixut fet amb pinzell, on es nota el traç de Bruna, que malgrat haver dibuixat Miffys durant cinquanta anys, continuava fent molts esbossos abans de donar per bo un dibuix. Reconeixem la seva paleta de colors limitada: vermell, groc, blau, verd i negre i excepcionalment gris i marró. Però de colors únics, barrejats especialment per a ell, amb un vermell que té un punt de taronja i un groc amb un punt de vermell.

Cada pàgina té quatre ratlles de text, on rimen la segona i la quarta línies i sempre amb una tipografia sans-serif, defugint els ornaments. Fins i tot s’eliminen les majúscules i gran part de la puntuació.

Al voltant del 2002, Destino va editar alguns dels títols de Miffy en català, i ara li pren el relleu Coco Books, amb noves traduccions.

Davant la recuperació d’obres que formen part del cànon de la literatura en majúscula, a banda de celebrar que es puguin llegir en català, el paper de la crítica és valorar la feina de publicació de l’editorial i plantejar-se si han envellit bé. 

Pel que fa a l’edició, diria que és totalment fidel a l’original.

I pel que fa a la rebuda dels llibres no tinc cap dubte que la Miffy continuarà enamorant milers d’infants. Han canviat els temps, però les seves històries quotidianes encara ens són properes i la capacitat d’emocionar que té la senzillesa del seu traç continua viva.

La Miffy és sens dubte un personatge universal i atemporal.